PENSANT EN ELS ALTRES

Aquest documental m’ha emocionat realment. Me pareix molt adequada i positiva la metodologia que el senyor Toshiro posa en pràctica dins i fora de l’aula amb els seus alumnes.

El professor mostra un amor incondicional cap a la seva feina i cap als seus alumnes, cosa que fa que aquestos s’entreguin totalment amb ell i facin recíproc aquest sentiment. Al documental es veu clarament com els alumnes s’alegren de tornar a tenir al senyor Toshiro com a professor. Això diu molt d’aquest, encara que a la vegada que és democràtic amb els alumnes, també manté una actitud autoritària.

L’objectiu principal del curs que remarca el professor, és que els infants han de ser feliços. Una cosa tan important com aquesta, s’oblida avui dia a les aules, donant-li més importància a impartir una sèrie de continguts en un temps determinat a la força sense tenir en compte els interessos dels infants. Tot docent hauria de replantejar-se aquesta fita per tal de millorar l’educació que reben els infants.

Per a ensenyar als seus alumnes a arribar a ser feliços realment, Toshiro dona la clau als infants: han d’aprendre a pensar en els altres de debò.

Toshiro forma als seus alumnes des dels sentiments i l’afecte, així és como de veritat aprenen. Aquest fa que cada alumne mostri als demés els seus sentiments i pensaments, això fa que tots exterioritzin realment tot el que porten dins, i s’impliquin en la vida dels companys, pensant així en els altres. És fascinant com al vídeo els infants, que són de tan curta edat, són capaços de solidaritzar-se amb els seus companys quan aquestos ploren, estan tristos, són castigats pel professor, etc. Aquest professor forma realment a alumnes amb una gran qualitat humana i amb una maduresa sorprenent.

M’ha semblat interessant l’eina que utilitza el professor, les cartes de la llibreta, per tal de que els alumnes mostrin els seus sentiments i s’impliquin amb la resta. Penso que amb aquestes cartes els infants es fan més propers els uns dels altres al compartir les seves experiències i vivències. És positiu que tots els alumnes coneguin les diferents situacions de tots els companys per tal d’establir així vincles afectius positius.

Després de visualitzar el documental m’ha deixat un sentiment de tendresa, i he sentit unes fortes ganes de ser professora ara mateix per tal de transmetre als meus alumnes un munt de coses que sento i vull fer amb ells.







Per què és el treball que més m'ha agradat realitzar?

De tots els treballs realitzats al llarg del semestre a l'assignatura d'Educació Inclusiva, la valoració del documental "Pensant en els altres" és el que més m'ha agradat.

Encara que cadasqun dels treballs realitzats a aquesta assignatura m'han enriquit com a persona i m'han fet aprendre molt, aquest documental realment em va sensibilitzar i va ajudar-me a fer una profunda reflexió respecte a què vull fer jo quan sigui mestra?

Com ja explico dalt, després de vistualitzar el documental va canviar bastant la meva forma de veure i entendre l'educació. Em va agradar moltíssim la forma d'educar del senyor Toshiro i va sensibilitzar-me molt. Aquest professor m'ha fet reflexionar molt sobre la pràctica educativa que deuria exercir en un futur, quan jo fos mestra.

Encara que penso que ja podria exercir com a mestra i tinc moltes ganes, sé que encara queda molt per aprendre respecte al tema. També tinc la certesa de que per aquesta professió és imprescindible la vocació, i això estic segura que no em falta.